La Fundació Impuls celebra per cinquè any consecutiu el concurs “A la millor experiència d’integració TIC a l’aula”. D’aquest concurs poden participar tots aquells professionals de l’educació formal que hagin dut a terme una activitat a l’aula fent ús de les noves tecnologies en tant que instrument innovador d’ensenyament i aprenentatge.

A continuació trobareu l’enllaç del web on es detalla la informació relativa a la convocatòria d’enguany: http://www.premitic.org/web/adequa_en/index.html

Qui més qui menys té una opinió al respecte; un parer que, sovint, es posiciona a favor del mètode clàssic per raons tan clares com la despersonalització del procés formatiu. Navegant per Internet, però, he trobat un article del professor Antonio Solano interessant pel fet que  defensa la integració de les TIC a l’aula partint de quatre premisses (ensenya per aprendre i aprèn per ensenyar, tot allò que funciona mereix ésser difós, compartir ens fa ser bons professionals i tenim dret a equivocar-nos en l’intent de millorar en la nostra tasca) i donant resposta a les 10 FAQ’s següents:

1. Cal introduir les TIC a l’aula?
2. Estic preparat/da per formar als alumnes amb les TIC?
3. Quin equipament és adequat per iniciar-se en el món de les TIC?
4. Quantes hores he de dedicar a les TIC?
5. És millor assistir a cursos de formació sobre les TIC o autoformar-se?
6. No perdré massa temps a classe per qüestions tècniques?
7. Quantes activitats TIC he de dur a terme?
8. Existeixen perills a l’hora de treballar les TIC amb menors?
9. Qui pot resoldre els meus dubtes respecte de les TIC?
10. Amb les TIC seré un millor docent?

A continuació trobareu dos enllaços que us ajudaran a resoldre aquests dubtes:

• http://www.slideshare.net/ppitufo/10-preguntas-que-tarde-o-temprano-se-hacen-quienes-llevan-las-t
• http://www.tendenciadigital.com.ar/index.php/tic-en-educacion/

Aspectes a tenir en compte en el disseny d’un MME:

1. Els continguts s’han de presentar de manera clara i ordenats jeràrquicament en funció de la temàtica (de més simple a més complexa, de més concreta a més abstracte) i del grau de complicació (de les habilitats més gerenals a les més específiques).
2. La coherència entre els objectius a assolir, els continguts a tractar i les activitats mentals desenvolupar i les activitats interactives proposades al programa. 
3. Els tipus d’activitats i les estratègies educatives a través de les quals es produeix i s’avalua la interacció entre els destinataris i la màquina. Segons la seva naturalesa les activitats poden ser: simples, si es tracta de preguntes i exercicis d’execució i correcció immediata que responen a un únic objectiu; i complexes, si es tracta d’activitats més llargues i sovint col·laboratives l’execució de les quals requereix la divisió del treball en fases a fi d’assolir diversos objectius.
4. El tractament dels errors no només ha de preveure el major nombre de respostes possibles sinó que també requereix d’una contextualització i d’una diferenciació que permeti identificar-ne la causa. Distinguim 3 tipus de tractament: segons la correcció (amb ajuda o sense), segons la valoració de l’error (mitjançant elements quantitatius, efectes sonors i/o visuals i missatges positius o negatius) i segons la naturalesa de l’error (de coneixement, de comprensió, d’anàlisi, de procediment i d’execució).
5. L’estructura ha de facilitar la interrelació dels diversos continguts.
6. La durada s’ha d’ajustar a la capacitat d’atenció dels detinataris. Una successió d’etapes curtes amb objectius i continguts ben definits fa que la tasca sigui més agradable.
7. L’entorn audiovisual, que és l’entorn en què es duu a terme el diàleg entre els destinataris i el programa, ha de ser tan ergonòmic com sigui possible. Per fer-ho, pot recórrer a tres aspectes: les metàfores (caracterització de l’entorn), les zones amb funcions específiques (treball, comentaris, ordres i eines) i l’ús del teclat i el ratolí (explicitació de les tecles principals i de les funcions bàsiques dels botons del ratolí). Ha de ser, en definitva, un entorn fàcil d’usar que presenti una estructura intuitiva i senzilla.
8. Cal que el programa s’integri en el currículum tenint en compte els contextos d’utilització, les formes d’organització, els moments idonis, el rol dels alumnes i els professors i les tasques a realitzar abans, durant i després de les sessions.
9. Ha d’incloure un esquema que proporcioni una primera aproximació al format i al contingut de la documentació complementària al programa: la fitxa resum (recull les característiques principals del programa), el manual de l’usuari (dóna les instruccions d’ús del programa) i la guia didàctica (es dirigeix als professors).

Una veintena de alumnos del Colegio Internacional SEK-Ciudalcampo de Madrid participaron el pasado martes 2 de marzo en una iniciativa educativa interactiva con los alumnos alemanes del colegio Hausburgschule Staatliche Europa-Schule Berlín en la que compartieron experiencias y conocimientos a través de la tecnología.

Esta iniciativa contó con la presencia y participación del presidente del Gobierno, Jose Luis Rodríguez Zapatero, la canciller Alemana, Angela Merkel y el presidente de Microsoft en Alemania, Achim Berg.

La conexión se realizó con la tecnología Microsoft Live Meeting y Microsoft Roundtable, una cámara de videoconferencia giratoria de última generación, que permite una visión de los asistentes de 360º.

Los estudiantes alemanes, desde el aula innovadora instalada por Microsoft en la feria internacional de la tecnología CEBIT, realizaron un recorrido por la ciudad madrileña a través de la tecnología Bing Maps y gracias a los consejos de los alumnos del SEK en Madrid.

El proyecto es conocido como ‘Trotamundos’, una iniciativa que ya se utiliza en varios centros educativos españoles, con el objetivo de que estudiantes de todo el mundo se acerquen a diferentes ciudades, descubran otras culturas y aprendan interactuando juntos con independencia del idioma y espacio físico-temporal que les separe.

El momento más esperado por los niños era la llegada de Zapatero y Merkel, que se redujo a un breve saludo. Con ello se puso fin al encuentro que dirigían Alejandro Borges desde el aula del Colegio SEK-Ciudalcampo de  Madrid, y el presidente de Microsoft en Alemania, Achim Berg, en la de Hannover.

Una iniciativa que pone de manifiesto las múltiples opciones que aportan las Nuevas Tecnologías al ámbito educativo generando nuevos espacios colaborativos e interactivos de aprendizaje al mismo tiempo que une diferentes realidades en un mismo tiempo.

Extret del web del Colegio Internacional SEK-Ciudalcampo de Madrid

• http://www.sek.es/index.php?section=conocenos/sala-de-prensa/ultimas-noticias&item=2303

Notícia de premsa a El País:

• http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Alumnos/espanoles/alemanes/valen/tecnologia/aprender/juntos/elpeputec/20100302elpeputec_5/Tes

El MME es categoritzen en:

1. Interactius, si el material és dinàmic i l’usuari pot interactua-hi (tutorials, cursos en línia, bases de dades, llenguatges de programació)
2. No interactius, si el material és estàtic i l’usuari no pot interactuar-hi (documents, fotos audiovisuals)
3. Formatius directius, si presenten materials educatius que proporcionen informació, explicacions conceptuals, preguntes i exercicis autocorrectius.

Els materials multimèdia formatius directius inclouen diferents tipus en funció del contingut:

• Programes d’exercitació: proposen exercicis autocorrectius sense proporcionar explicacions teòriques prèvies. Ex: carnet de cotxe.
• Programes tutorials: presenten continguts i proposen exercicis autocorrectius. N’hi ha que utilitzen tècniques d’Intel·ligència Artificial per adaptar-se a les característiques de cada estudiant (tutorials experts). Ex: instruccions d’ús d’un determinat programa.
• Bases de dades: presenten dades organitzades en un entorn estàtic mitjançant uns criteris que faciliten l’exploració i la consulta selectiva. Ex: Google.
• Simuladors: presenten models dinàmics interactius que afavoreixen aprenentatges significatius mitjançant la simulació de situacions reals de difícil accés. Ex: simulador de vol.
• Constructors o tallers creatius: entorns programables que, a partir d’elements simples, faciliten el disseny d’activitats educatives i aplicacions tenint l’ordinador com a alumne.
• Programes eina: proporcionen entorns instrumentals que permeten realitzar accions de tractament de la informació (escriure, dibuixar, calcular, captar dades). Ex: Paint, LEGO loco, 3D creador de películas, Hot potatoes.

En aquest procés el paper del docent és fonamental ja que és ell qui proporciona als educands els coneixements bàsics sobre l’ús de les TIC. Cal, per tant, que estigui format i capacitat per integrar-les en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Els Estándares de competencia en TIC para docentes, determinats per la UNESCO, proposen els següents enfocaments:

1. Transmissió de les nocions bàsiques sobre les TIC.
2. Aprofundiment en els coneixements i l’ús de les TIC
3. Generació de coneixements innovadors.

Aquests enfocaments que, d’una banda, aposten per la integració de les competències relatives a les TIC en el currículum (1) i, de l’altra, pretenen augmentar les capacitats dels estudiants i ciutadans en l’aplicació i la generació de noves habilitats (2 i 3), s’interrelacionen amb els components principals del sistema educatiu (política, pedagogia, organització, administració, professionalització del docent…).

Amb tot, les competències bàsiques del docent són:

• Integrar les TIC al currículum i iniciar als estudiants en el seu ús.
• Saber com, quan i on s’han d’utilitzar les teconologies a l’aula.
• Disposar dels coneixements bàsiques sobre el maquinari, el programari, les aplicacions i l’Internet.
• Treure profit de les TIC durant l’activitat i garantir-ne un accés equitatiu.
• Crear projectes i supervisar els projectes dels estudiants.
• Col·laborar amb altres companys i experts mitjançant l’ús de les TIC.
• Formar-se continuament com a professional.

L’anunci que presentem és un anunci d’eslògan -Use condoms.- i marca -Zazoo, 1 for 2-. 

Anàlisi objectiva

• Es tracta d’un anunci televisiu que ven un producte sense descriure’l ni fer referència explícita als beneficis que ofereix.
• Mostra un pare al supermercat amb el seu fill, un nen de 7 o 8 anys que crida i plora desesperadament perquè vol uns dolços.
• Les imatges són catalitzadores d’experiències ja que recorren a una realitat propera a l’espectador.
• Predominen els primers plans en angle picat o contrapicat mostrant les experessions facials i les emocions dels protagonistes. Els plans mitjos, sencers i generals en angle neutre permeten contextualitzar l’acció.
• Les imatges són simples i les línies més utilitzades en la composició són verticals i horitzontals.
• El text escrit i verbal transmet, en forma d’eslògan, un missatge clar i concís al final de l’anuci: fes servir preservatius.
• Els efectes sonors creen contrastos notòris mitjançant l’alternança dels silencis del pare i dels clients del supermercat amb els crits del nen.

Anàlisi subjectiva

Al meu parer, aquest anunci, dirigit a tots aquells espectadors que mantenen relacions sexuals, recorre al tòpic que els nens són un problema per transmetre, a través del text, el missatge que cal ser conscient de les conseqüències que poden tenir les relacions sexuals irresponsables.

D’una banda, la publicitat, mitjançant els anuncis intenta influir en els gustos del consumidor potencial per tal que compri un cert producte. Són els mateixos consumidors qui, amb l’adquisició dels dits productes, paguen la publicitat que els anuncia.

Tipus d’anuncis:

• De presentació, si descriu les característiques i funcions del producte que anuncia.
• De qualificació, si ennumera els beneficis que ofereix el producte.
• Comparatius, si compara productes de la mateixa categoria (competència).
• De presència de la marca o eslògan

Fases de l’elaboració d’un anunci:

1. Idea: què vull vendre?
2. Tractament formal de la idea: com ho vull fer?
3. En tots els casos cal transmetre clarament i visual el missatge.
4. L’anunci no ha d’amagar les seves intencions en el text perquè no tots els espectadors el llegeixen.
5. Els receptors experimenten inconscientment diverses sensacions: a) primer capen la informació (existència i característiques del producte); i b) després la interpreten en base a la composició de les imatges, els valors que transmet i l’impacte que produeix en nosaltres.

Els anuncis eficaços operen en 3 fases:

1. Atreure l’atenció del potencial consumidor.
2. Captar el seu interès pel producte.
3. Provocar el desig i la necessitat de consumir el producte en qüestió.
4. Acció: fer que el compri .

Així mateix, la publicitat és una font de transmissió de valors i de patrons de comportament:

• Felicitat: imitació/identificació amb els personatges
• Competitivitat: superació, necessitat de destacar (“tindràs el millor cotxe”).
• Èxit: social i sexual
• Joventut: dinamisme, perill, humor, llibertat…
• Erotisme: la figura masculina o femenina esdevé objecte de desig.
• Modernitat: luxe, elegància, comoditat…
• Higiene: necessitat obsessiva de netedat

ANÀLISI OBJECTIVA DEL MISSATGE: Què observem?

1. Identificació del mitjà on apareix
2. Descripció del producte
3. Anàlisi denotativa de les imatges
4. Acció
5. Característiques de les imatges
6. Aspectes sintàctics
7. Elements simples de les imatges
8. Text (escrit i verbal)
9. Música i efectes sonors

ANÀLISI SUBJECTIVA DEL MISSATGE: Què interpretem?

1. Impacte
2. Presentació del producte
3. Estratègia comunicativa i persuasiva
4. Funció del text
5. Significat que es deriva dels elements morfosintàctics
6. Recursos expressius utilitzats
7. Destinataris
8. Valors que transmet