Com dissenyar un MME?

Per dissenyar un Multimèdia educatiu cal pensar, principalment, en les caracterísitques dels destinatris (com l’edat, els coneixements previs, les capactitats intel·lectuals, les aptituds, els interessos, les necessitats específiques, etc.) i els objectius que pretenem que assoleixin. Uns objectius que, essent inicialment simples, es puguin anar ampliant amb el temps mitjançant opcions i aplicacions més complexes.

Aspectes a tenir en compte en el disseny d’un MME:

1. Els continguts s’han de presentar de manera clara i ordenats jeràrquicament en funció de la temàtica (de més simple a més complexa, de més concreta a més abstracte) i del grau de complicació (de les habilitats més gerenals a les més específiques).
2. La coherència entre els objectius a assolir, els continguts a tractar i les activitats mentals desenvolupar i les activitats interactives proposades al programa. 
3. Els tipus d’activitats i les estratègies educatives a través de les quals es produeix i s’avalua la interacció entre els destinataris i la màquina. Segons la seva naturalesa les activitats poden ser: simples, si es tracta de preguntes i exercicis d’execució i correcció immediata que responen a un únic objectiu; i complexes, si es tracta d’activitats més llargues i sovint col·laboratives l’execució de les quals requereix la divisió del treball en fases a fi d’assolir diversos objectius.
4. El tractament dels errors no només ha de preveure el major nombre de respostes possibles sinó que també requereix d’una contextualització i d’una diferenciació que permeti identificar-ne la causa. Distinguim 3 tipus de tractament: segons la correcció (amb ajuda o sense), segons la valoració de l’error (mitjançant elements quantitatius, efectes sonors i/o visuals i missatges positius o negatius) i segons la naturalesa de l’error (de coneixement, de comprensió, d’anàlisi, de procediment i d’execució).
5. L’estructura ha de facilitar la interrelació dels diversos continguts.
6. La durada s’ha d’ajustar a la capacitat d’atenció dels detinataris. Una successió d’etapes curtes amb objectius i continguts ben definits fa que la tasca sigui més agradable.
7. L’entorn audiovisual, que és l’entorn en què es duu a terme el diàleg entre els destinataris i el programa, ha de ser tan ergonòmic com sigui possible. Per fer-ho, pot recórrer a tres aspectes: les metàfores (caracterització de l’entorn), les zones amb funcions específiques (treball, comentaris, ordres i eines) i l’ús del teclat i el ratolí (explicitació de les tecles principals i de les funcions bàsiques dels botons del ratolí). Ha de ser, en definitva, un entorn fàcil d’usar que presenti una estructura intuitiva i senzilla.
8. Cal que el programa s’integri en el currículum tenint en compte els contextos d’utilització, les formes d’organització, els moments idonis, el rol dels alumnes i els professors i les tasques a realitzar abans, durant i després de les sessions.
9. Ha d’incloure un esquema que proporcioni una primera aproximació al format i al contingut de la documentació complementària al programa: la fitxa resum (recull les característiques principals del programa), el manual de l’usuari (dóna les instruccions d’ús del programa) i la guia didàctica (es dirigeix als professors).