TIC a l’aula o no?

En els últims anys, i especialement al llarg d’aquest curs, ens hem qüestionat la conveniència de l’ús de les TIC a l’aula.

Qui més qui menys té una opinió al respecte; un parer que, sovint, es posiciona a favor del mètode clàssic per raons tan clares com la despersonalització del procés formatiu. Navegant per Internet, però, he trobat un article del professor Antonio Solano interessant pel fet que  defensa la integració de les TIC a l’aula partint de quatre premisses (ensenya per aprendre i aprèn per ensenyar, tot allò que funciona mereix ésser difós, compartir ens fa ser bons professionals i tenim dret a equivocar-nos en l’intent de millorar en la nostra tasca) i donant resposta a les 10 FAQ’s següents:

1. Cal introduir les TIC a l’aula?
2. Estic preparat/da per formar als alumnes amb les TIC?
3. Quin equipament és adequat per iniciar-se en el món de les TIC?
4. Quantes hores he de dedicar a les TIC?
5. És millor assistir a cursos de formació sobre les TIC o autoformar-se?
6. No perdré massa temps a classe per qüestions tècniques?
7. Quantes activitats TIC he de dur a terme?
8. Existeixen perills a l’hora de treballar les TIC amb menors?
9. Qui pot resoldre els meus dubtes respecte de les TIC?
10. Amb les TIC seré un millor docent?

A continuació trobareu dos enllaços que us ajudaran a resoldre aquests dubtes:

• http://www.slideshare.net/ppitufo/10-preguntas-que-tarde-o-temprano-se-hacen-quienes-llevan-las-t
• http://www.tendenciadigital.com.ar/index.php/tic-en-educacion/

Let it snow, let it snow, let it snow…

Com dissenyar un MME?

Per dissenyar un Multimèdia educatiu cal pensar, principalment, en les caracterísitques dels destinatris (com l’edat, els coneixements previs, les capactitats intel·lectuals, les aptituds, els interessos, les necessitats específiques, etc.) i els objectius que pretenem que assoleixin. Uns objectius que, essent inicialment simples, es puguin anar ampliant amb el temps mitjançant opcions i aplicacions més complexes.

Aspectes a tenir en compte en el disseny d’un MME:

1. Els continguts s’han de presentar de manera clara i ordenats jeràrquicament en funció de la temàtica (de més simple a més complexa, de més concreta a més abstracte) i del grau de complicació (de les habilitats més gerenals a les més específiques).
2. La coherència entre els objectius a assolir, els continguts a tractar i les activitats mentals desenvolupar i les activitats interactives proposades al programa. 
3. Els tipus d’activitats i les estratègies educatives a través de les quals es produeix i s’avalua la interacció entre els destinataris i la màquina. Segons la seva naturalesa les activitats poden ser: simples, si es tracta de preguntes i exercicis d’execució i correcció immediata que responen a un únic objectiu; i complexes, si es tracta d’activitats més llargues i sovint col·laboratives l’execució de les quals requereix la divisió del treball en fases a fi d’assolir diversos objectius.
4. El tractament dels errors no només ha de preveure el major nombre de respostes possibles sinó que també requereix d’una contextualització i d’una diferenciació que permeti identificar-ne la causa. Distinguim 3 tipus de tractament: segons la correcció (amb ajuda o sense), segons la valoració de l’error (mitjançant elements quantitatius, efectes sonors i/o visuals i missatges positius o negatius) i segons la naturalesa de l’error (de coneixement, de comprensió, d’anàlisi, de procediment i d’execució).
5. L’estructura ha de facilitar la interrelació dels diversos continguts.
6. La durada s’ha d’ajustar a la capacitat d’atenció dels detinataris. Una successió d’etapes curtes amb objectius i continguts ben definits fa que la tasca sigui més agradable.
7. L’entorn audiovisual, que és l’entorn en què es duu a terme el diàleg entre els destinataris i el programa, ha de ser tan ergonòmic com sigui possible. Per fer-ho, pot recórrer a tres aspectes: les metàfores (caracterització de l’entorn), les zones amb funcions específiques (treball, comentaris, ordres i eines) i l’ús del teclat i el ratolí (explicitació de les tecles principals i de les funcions bàsiques dels botons del ratolí). Ha de ser, en definitva, un entorn fàcil d’usar que presenti una estructura intuitiva i senzilla.
8. Cal que el programa s’integri en el currículum tenint en compte els contextos d’utilització, les formes d’organització, els moments idonis, el rol dels alumnes i els professors i les tasques a realitzar abans, durant i després de les sessions.
9. Ha d’incloure un esquema que proporcioni una primera aproximació al format i al contingut de la documentació complementària al programa: la fitxa resum (recull les característiques principals del programa), el manual de l’usuari (dóna les instruccions d’ús del programa) i la guia didàctica (es dirigeix als professors).

Clase interactiva entre España y Alemania

El Presidente Zapatero y la Canciller Merkel fueron testigos de la experiencia desde un “aula innovadora” de la feria tecnológica CEBIT

Una veintena de alumnos del Colegio Internacional SEK-Ciudalcampo de Madrid participaron el pasado martes 2 de marzo en una iniciativa educativa interactiva con los alumnos alemanes del colegio Hausburgschule Staatliche Europa-Schule Berlín en la que compartieron experiencias y conocimientos a través de la tecnología.

Esta iniciativa contó con la presencia y participación del presidente del Gobierno, Jose Luis Rodríguez Zapatero, la canciller Alemana, Angela Merkel y el presidente de Microsoft en Alemania, Achim Berg.

La conexión se realizó con la tecnología Microsoft Live Meeting y Microsoft Roundtable, una cámara de videoconferencia giratoria de última generación, que permite una visión de los asistentes de 360º.

Los estudiantes alemanes, desde el aula innovadora instalada por Microsoft en la feria internacional de la tecnología CEBIT, realizaron un recorrido por la ciudad madrileña a través de la tecnología Bing Maps y gracias a los consejos de los alumnos del SEK en Madrid.

El proyecto es conocido como ‘Trotamundos’, una iniciativa que ya se utiliza en varios centros educativos españoles, con el objetivo de que estudiantes de todo el mundo se acerquen a diferentes ciudades, descubran otras culturas y aprendan interactuando juntos con independencia del idioma y espacio físico-temporal que les separe.

El momento más esperado por los niños era la llegada de Zapatero y Merkel, que se redujo a un breve saludo. Con ello se puso fin al encuentro que dirigían Alejandro Borges desde el aula del Colegio SEK-Ciudalcampo de  Madrid, y el presidente de Microsoft en Alemania, Achim Berg, en la de Hannover.

Una iniciativa que pone de manifiesto las múltiples opciones que aportan las Nuevas Tecnologías al ámbito educativo generando nuevos espacios colaborativos e interactivos de aprendizaje al mismo tiempo que une diferentes realidades en un mismo tiempo.

Extret del web del Colegio Internacional SEK-Ciudalcampo de Madrid

• http://www.sek.es/index.php?section=conocenos/sala-de-prensa/ultimas-noticias&item=2303

Notícia de premsa a El País:

• http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Alumnos/espanoles/alemanes/valen/tecnologia/aprender/juntos/elpeputec/20100302elpeputec_5/Tes